Catalina Maria Pol Martí, esportista Nascuda a Consell l'any 1981 on hi va estudiar fins que li arribà l'hora de decidir si volia fer l'ensenyament secundari obligatori -ESO- o fer el BUP, l'antic batxillerat unificat polivalent, ja que en aquells temps hi havia centres on escollir. Ens diu na Cati que ella tenia clar que havia de fer el BUP, per la qual cosa va venir a Sant Francesc -juntament amb en Miquel Deyá, un amic seu- on hi va cursar els 4 anys pertinents, acabant al juny del 1999. Després se'n va anar a estudiar a Barcelona allò que desitjava, la llicenciatura en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, carrera que duia entre cella i cella a partir de 3r de BUP.

Des dels 9 anys practicava atletisme a l'escola "Bartomeu Ordinas"; a més del bàsquet i el volei; durant l'estiu ho compaginava amb altres esports, com la natació i el tennis, i a la vegada participava en les curses populars que se celebraven a les festes dels pobles, fins que devers els 14 anys ja es va dedicar de manera més intensa al seu estimat volei.

Veient els seus triomfs en volei no cal sinó pensar amb l'encert que va tenir en la seva decisió de practicar aquest esport ja més seriosament als 14 anys: primer amb l'Alaró i després amb l'Algaida, on essent encara de categoria juvenil ja jugà amb l'equip sénior en la categoria de 1a Nacional. Llavors passà a jugar amb el Sabadell on tengué l'oportunitat d'entrenar amb els qui jugaven en la màxima categoria: la Superlliga. Aquell mateix any, va guanyar Campionat d'Espanya Juvenil per Seleccions Autonòmiques amb la Selecció Catalana, ja que allà era on tenia la fitxa federativa. Passà després al C.V.Barcelona jugant dues temporades en la posició de lliure. A partir d'estar a Barcelona, va tenir l'oportunitat d'entrenar en la modalitat de volei platja, en la qual ha obtingut els que fins avui són els seus millors èxits.

Dins el 2001 va formar part de la Selecció de Nous Talents de Volei Platja, programa de la Federació Espanyola. En aquesta modalitat, va quedar 3a d'Europa sub-23 fent parella amb Ester Ribera; aleshores comptava només amb 19 anys. Durant l'any 2002 jugà el Circuit Mundial de volei platja o "World Tour" amb el patrocini d'un espónsor, representant Espanya i quedà en 7a posició en la final del Campionat d'Europa Absolut. L'any 2003 aconseguí en el Campionat del Món el seu millor lloc: una 9a posició a Japó. En el 2004 va fer un 5è lloc en una prova de l'Europeu i dues 13s posicions en dues proves del Gran Slam a Rio de Janeiro i Marsella amb la companyia d'Ester Alcón. Però els resultats varen ser insuficients, ja que per tres posicions, no varen poder accedir a les Olimpíades d'Atenes 2004.

Al llarg de la nostra xerrada amb na Cati, que conserva la mateixa fesomia i simpatia de fa un grapat d'anys, volguérem recordar una mica el seu pas per Inca.

Ens comenta d'entrada que si bé venia amb molta d'il.lusió a Inca, el primer dia li va parèixer una autèntica presó. Estava avesada a una escola més petita, la del seu poble, i haver de quedar a dinar i només tenir la coneixença d'un amic, en Miquel Deyá, li varen parèixer tot un malson. Però ben aviat es va adaptar, diu que quasi bé només va ser la primera setmana. Ja que no tenia problemes amb els estudis -era ella molt aplicada i estudiosa i les possibles deficiències les subsanava ben aviat a base d'escoltar molt i posar colzes- va anar superant ara rera any totes les dificultats. Els al.lots i al.lotes del seu curs le conegueren ben aviat per la seva faceta de jugadora de volei. Destacava en moltes coses i, també, en Educació Física. Podríem dir que en donava a totes i a tots amb una "cuareta". A COU se li va ocórrer passà de ciències -que li costava més- a lletres ja que així podia accedir igualment a la carrera que volia i potser tendria possibilitat de tenir una mitjana millor. I així va ser, va fer un curs molt bó i arribà al seu objectiu. A Barcelona podria tenir una projecció que a la nostra illa es feia difícil.

D'aquests anys ens recorda professors com el Sr. Femenia i Da. Alícia; de les professores d'anglès, Apol.lònia Alou i Nieves Lobo ens parla amb especial agraïment, ja que en els seus inicis el seu nivell era baix i amb la canya que li daren va pensar en algun moment que ho havia de superar, perquè segur que algun dia li podria servir. I així ha estat. La nostra interlocutora ha estat amb el volei per tot el món!

A més de professors, també ens parla de companys, com en Toni Oliver Gelabert, un bon estudiant amb qui contrastava resultats d'exercicis i opinions. Però amb qui va tenir més amistat va ser amb na Marga Llompart i amb na Maria Ant`nia Soler, amistats que encara ara conserva.

Què en penses de l'educació rebuda a Inca?

L'educació que he tengut juntament amb la formació rebuda des de la família ha estat bona i sòlida. Vaig conèixer dos directors, i me'n record especialment de la inquietud i la manera de ser d'en Pere Ribot perquè transmetia confiança.

Quin consell donaries als joves d'ara?

Crec que molts dels joves d'ara ho tenen tot. Pens que s'haurien d'esforçar més. Fa només 7 anys que vaig deixar aquesta escola i ja hi veig un canvi molt gran amb les noves generacions. Actualment exercesc la docència a l'IES del Port de Pollença i som tutora de 4t d'ESO. Trob que es nota molt el fet que moltes famílies no poden dedicar l'atenció i temps que els nins i nines necessiten -ja que aquest temps estan fent feina-. Estar clar que la televisió no forma. I per una altra part, els alumnes estan desganats i que en general hi ha massa factors que no ajuden a rebre la formació que seria desitjable.

Per acabar, comentam les darreres experiències esportives: no poder aconseguir una plaça per a les Olimpíades va ser un cop fort ja que la il.lusió hi era i tan sols varen faltar tres posicions -ens comenta na Cati-, però el darrer èxit en els Jocs del Mediterrani 2005 a Almeria -aconseguí una medalla de plata jugant amb na Júlia Mandaña- ha estat una gran satisfacció. Actualment, dins la temporada d'hivern disputa la lliga FEVB amb el CIDE-Ciutat de Palma i l'any passat ho féu amb l'Algaida dins la mateixa categoria.