Alumne de 1927 i un dels primers pensionistes del Col.legi

Li comentam a D. Xim que segons el que hem pogut trobar dins els documents del Centre, pareix que hi va ingressar l'any 1927, encara que els números ens parlen del 26 ja que hi va estar 7 anys, sempre intern. Va coincidir, per tant, amb l'època que hi destinaren el pare Colom i el P. Antoni Nicolau. Ell ens interromp fent-nos notar que és ara, sens dubte, el més major dels alumnes vius d'aquell temps del qual recorda especialment el Director, el Pare Cerdà, com un home molt bó, de molt bon caràcter per als alumnes, molt recte i just. Ens continua narrant fets i records com que ell fou el primer dels alumnes pensionistes provinents de Ciutat que va tenir l'escola i que darrera ell en vengueren molts; un 25% -ens diu-, eren parents i familiars seus. Els seus germans Fernando i Agustí n'eren els exemples més avinents, dels quals en feim memòria fullejant "El Colegial" del curs 1929-30 en el qual cursaven, respectivament, Comerç i 3r de batxillerat, anant el nostre protagonista -el germà major- en cursos més avançats de batxillerat. Per cert, en la fotografia de la revista d'aquella època hi surten retratats els 3 germans vestits amb uniforme de marino, uniforme, ens diu ell que era imitació de vestimentes d'autèntica gala.

A continuació, ens conta que en aquells anys ells passaven llargues temporades al Mal Pas (Alcúdia) i des d'allà es desplaçava a Inca ja que el seu pare preferia els Franciscans al Jesuïtes -per als nins- o les monges del Sagrat Cor -per a les nines-. Anava a classes amb el vicari d'Alcúdia, i ho recorda amb alegria ja que hi anava muntat amb un ase, malgrat a casa seva ja hi havia novetats com cotxo i telèfon. El comentari que entre rialles ens féu D. Joaquim fou que el seu pare deia que "si sorties de cas frares amb el batxillerat, ja et podies casar".

Li demanam si recorda com eren els estudis d'aquells temps, cosa de la qual no ens pot concreta gaires coses, si bé té ben present el fet d'haver anat a examinar-se sempre a Palma. També ens afegí comentaris diversos relacionats amb la manera de viure l'internat i dels professors. Bàsicament té records dels ja esmentats P. Cerdà, P. Colom i P. Nicolau a més del P. Muntaner i de D. Sebastià Amengual, que seria Director encara que, ens confesa D. Joaquim, no dirigia. Del P. Cerdà recorda també les lliçons que els demanava, de llatí i de francès, i que els alumnes ho feien amb el llibre obert. Els tractava amb molt de respecte, cosa que no sempre era corresposta pels nins; recorda, per exemple una ocasió en què quedaren tots sols en el pati i quan va arribar el Director trobà tots els matalassos al pati. Del Pare Toni recorda que els pegava i que, de vegades, algú s'hi tornava. Diu que era un bon mestre, però el qualificaria d'estúpid. Li deien "s'estufat". Del Pare Colom ens explica que, de ben jove, ja dominava moltes llengües.

El dijous horabaixa no tenien classe i els de l'internat anaven d'excursió per tota Mallorca i si feia neu sempre partien cap a la muntanya. Segons com anaven d'estudis o segons les circumstàncies familiars o personals, a vegades es quedaven la setmana ben sencera a l'escola, i si el comportament era bo, sortien el diumenge a passejar per Inca.

Per acabar de parlar de Sant Francesc, D. Joaquim ens ho resumeix així: "L'educació rebuda era forta, recta i bona i que si et portaves bé hi havia llibertat. Vaig aprendre molt".

Cal dir que el nostre convidat se'n va anar l'any 35 a València a estudiar Dret i amb la circumstància de la Guerra Civil fou mobilitzat i participà en distints fets bèl·lics.. Després renuncià a l'exèrcit i ingressà en el magisteri, exercint a La Soledad (Palma), Gironella, Barcelona, Prat de Lluçanés, es Fossaret (Sóller), Son Espanyolet, Castell de Cabra (Terol), Banyalbufar, Manacor i Col.legi Jaume I de Palma on es jubilà. Resaltar de la seva gran tasca pedagògica i didàctica el "títol" que li donaren a Manacor de "Mestre Vell". A més, és titular propietari de l'Arxiu de la Casa de Torrella que està dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca i que ostenta altres càrrecs com el de vicepresident de la Reial Acadèmia d'Estudis Genealògics, Conseller Fiscal de la Unió de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca i que és, com ens comenta amb ironia, "Cavaller de l'Ordre de la Llegitimitat Proscrita", condecoració amb la qual el vàrem fotografiar. Casat, amb 6 filles i 2 fills i una grapada de néts, viu a Ciutat amb curolles que li mantenen l'esperit i les ganes de viure. I que sia per molts anys!